L’era PostPc la realitat mixta, augmentada i virtual
Després d’anys amb pandèmia i paralització del món sense una cadena de subministrament estable, 2023 serà l’any en què tindrem una varietat de dispositius que canviaran les nostres interaccions amb els dispositius que hui utilitzem per comunicar-nos i treballar, o podrem prescindir d’ells, tal com els coneguem.
Fou a la dècada dels noranta quan plataformes de joc online oferien unes vides i realitats virtuals. Empreses que veritablement foren unicornis en popularitat entre els internautes com Second Life. Quedant de referent per a videojocs exitosos on les accions es desenvolupen en un món 3D fictici, que jugant amb la perspectiva i bons guions, l’espectador s’oblida que interactua amb un PC per mitjà d’una pantalla plana.
Tanmateix, des dels inicis del cinema s’han provat tècniques que s’aprofiten de la nostra deficiència visual, per crear objectes 3D que el nostre cervell pot interpretar gràcies a l’efecte paral·latge com figures vives, nascudes del no res que sobreixen de les pantalles.
Aquestes dues principals perspectives han evolucionat de manera tal que fa poc menys d’una dècada grans tecnològiques s’aventuraven a publicar els primers dispositius que permetien comunicacions amb aplicatius només fent ús de la gestualització i de la visió ( principalment ulleres amb reconeixement facial, dispositius interactius de realitat augmentada) de manera bàsica i per usos concrets.
Tal volta, siga aquest ús de propòsit concret el que no popularitza els nous dispositius com va passar amb el primer Iphone, o com va passar amb la primera videoconsola de 8 bits que representava la mateixa qualitat en definició i cromatisme que a les màquines específiques a les sales de jocs.
Per ací sembla que tindrem les noves propostes d’enguany i 2024, on anirem veient ulleres amb diferents tecnologies aplicades per a un ús multipropòsit. La producció de nous xips de 5 nanòmetres o menys, noves pantalles i sistemes òptics, comuniquen que s’està en fase madura tecnològica per garantir l’èxit dels dispositius. En cascos o dispositius envoltants, venim de tecnologies de visió de 50 graus a uns 120 graus actuals el que dona una visió plena molt similar a la que vegem els humans. Per altra banda, la capacitat de processar informació en temps real sobre anàlisis de les imatges (reconeixement facial, geoposicionament i sensors de moviment són alguns exemples) que capten amb multitud de càmeres al dispositiu de realitat mixta, ens indiquen que ja són una realitat per al mercat global sense parades de producció ni problemes a la logística mundial.
Meta en aquest sentit, ha llançat les noves ulleres de realitat virtual oferint un ampli repositori de llibreries i suport tècnic a desenvolupadors, perquè les ulleres s’implementen a les empreses, amb usos per als treballadors. Un exemple seria la desaparició de monitors tal com els coneixem. Per exemple, a canvi d’oferir un espai virtual a cada treballador, aquest obtindria 2-4-6 monitors virtuals al seu abast.
Interactuant amb les aplicacions que utilitzen a l’empresa, de manera que la fricció de cara a l’usuari només radique entre visualitzar monitor delimitat per l’espai físic, o visualitzar tantes pantalles necessite l’usuari, però en un espai virtual. Aquest desafiament serà fonamental per a la realitat virtual, privada i aïllada del món físic per mitjà d’aquests dispositius envolupants.
Apple per la seua banda no ha comunicat les funcionalitats de les seues ulleres, però totes les filtracions indiquen que volen potenciar l’ús diari en un entorn físic real i que per mitjà de jocs òptics electrònics es superposen comunicacions, i aplicatius diversos integrats en la visió real. El que s’anomena realitat augmentada o mixta. Les diferències d’ambdós conceptes rauen de les funcionalitats i interaccions que es desenvolupen en futures aplicacions, però es creu que acabaran fusionant-se.
Microsoft per la seua banda aposta fonamentalment per la realitat mixta, i és el primer gran tecnològic que aposta per l’ús d’aquest nou gadget en entorns empresarials. Donant un suport ampli en desenvolupament d’aplicatius fent ús de la intel·ligència artificial i llibreries que produïsquen aplicatius per a les seues Hololens 2.
El mercat, encara que incipient sembla que ja hi ha prou promotors al mercat. Apareixen empreses encara desconegudes per una gran majoria del públic, que treballen nínxols del mercat especialitzant-se a millorar parts concretes que les grans tecnològiques no consideren, però per a determinats propòsits específics ha estat la via de negoci fins ara.
Tenim d’altres propostes més innovadores com Nreal en el que tenim per a la realitat mixta, i que vincula la capacitat de processament al dispositiu intel·ligent del mòbil (per fer ús de la capacitat de processament).
Altres fabricants fan ús de la mateixa estratègia fent ús de la capacitat de processament dels ordinadors que haurem de tindre vinculats, com proposa Lenovo i que òbviament és més potent, però vincula la necessitat d’un lloc permanent i físic, cosa que contrasta amb la nova filosofia. Tal volta per això, Lenovo enfoca aquesta tecnologia per entorns exclusius de treball, i teletreball d’oficina.
I com a alternativa d’un lloc fix, tenim l’estatunidenca Vuzix i les seues M4000, que treballa la realitat augmentada específica per usos industrials, sense vinculacions a cap altre dispositiu, però no són ulleres, sinó, més bé un gadget que s’incorpora al cap del treballador, duent una simple gorra, acoblant a les ulleres que es duguen.
Com a resum, siga l’ús de noves aplicacions per mitjà d’aquests dispositius, siga per l’estalvi en despeses que puga obtindre l’empresa, el mercat ens recomana dues realitats artificials. La virtual i completament aïllada en dispositius envoltants (on naixen mons, avatars i funcionalitats inimaginables) i la realitat mixta i augmentada, on la tecnologia s’incorpora al nostre món físic per ajudar-nos i facilitar-nos tasques per mitjà d’ulleres o gadgets supletoris.
Si els gegants tecnològics sembla que estan en disposició de traure productes multipropòsit i el mercat de productes de realitat artificial ja està nodrit d’una bona diversitat de productes específics per propòsits concrets, de segur que en poc de temps cada ciutadà disposarà o voldrà disposar d’ambdós productes.